La Barcelona Romana.

Un circuit històric.

Quan passegem per Barcelona fent turisme solem centrar-nos en els monuments del període modernista (Sagrada Família, Pedrera, Parc Güell), o dels monuments de la Barcelona medieval (Catedral, Plaça del Rei), alguns popularitzats per llibres d’èxit com Santa Maria del Mar ( La Catedral del Mar) .

Però Barcelona hi té altres coses a veure per conèixer la seva història. Abans de ser una ciutat medieval important, Barcelona havia estat una ciutat romana. En aquella època ni tan sols es deia Barcelona sinó Bàrcino (o millor dit Colònia Iulia Augusta Faventia Paterna Bàrcino). Barcino va ser fundada entre els anys 15 i 13 aC per ordre de l’emperador Augusto, el primer emperador de l’Imperi Romà, nebot nét de Julio César. Augusto va estar a la Península Ibèrica durant aquella època fent la guerra a les tribus del nord d’Espanya, els únics que se li resistien per poder conquerir tota la Península, i les va passar canutes. Quan va acabar la guerra va decidir fundar la colònia de Bàrcino (entre altres fundacions) per donar terres als veterans de les tropes que havien lluitat en aquesta guerra.

Encara podem veure aquesta influència romana al mateix traçat dels carrers del centre històric de la ciutat. Els romans, que eren molt ordenats, solien crear les ciutats seguint el que anomenaven un traçat hipodàmic, o el que és el mateix construïen la ciutat a partir de dos carrers principals perpendiculars que es creuaven en un punt central, on s’establia el centre de la ciutat (el fòrum). El centre de la Bàrcino romana se situava aproximadament al que actualment és la Plaça Sant Jaume, on actualment hi ha el Palau de la Generalitat i l’Ajuntament. Com podem veure, les coses no han canviat gaire en aquests més de 2000 anys, i el centre de poder de la ciutat continua estant al mateix lloc.

Visita a les muralles romanes de Barcelona

Barcelona, o Bàrcino, comptava amb una muralla que envoltava tota la ciutat. Aquesta muralla romana va ser derruïda al segle XIX quan la ciutat estava creixent a causa de la industrialització. Però encara queden algunes restes de la muralla que es poden visitar, algunes es poden veure a primera vista, però d’altres estan una mica més ocultes o són més difícils d’identificar. Per poder visitar totes aquestes restes de la muralla us proposem un recorregut circular a l’antic perímetre de la muralla visitant les restes que queden visibles. Començarem aquest recorregut a la Plaça Nova, la plaça on està ubicada la catedral de Barcelona.

• Plaça Nova

Les restes de muralla que es conserven a la Plaça Nova són sens dubte les més conegudes. Milions de turistes visiten aquesta ubicació cada any i travessen les restes de la muralla per pujar pel carrer del Bisbe fins a la Plaça Sant Jaume, una de les passejades més transitades, i boniques, de la ciutat.

En aquesta plaça, a la dreta de la catedral, es conserven quatre torres del que fou la muralla. Dues de les torres (les de l’esquerra) són quadrades i estan integrades al que actualment és la casa de l’ardiaca (sí, l’edifici rosa). Les altres dues torres, les de la dreta, que es conserven són rodones.

Per què aquesta diferència en la forma de les torres? Molt senzill, les muralles de Barcelona estaven compostes per 76 torres, 66 quadrades i 10 rodones. Les torres rodones corresponien a les que eren a cada costat de les portes d’entrada, així com les torres on la muralla feia una cantonada. En el cas de la Plaça Nova, les dues torres de la dreta són les torres que flanquejaven l’entrada nord a la ciutat (la coneguda com a Porta Praetoria ).

Si recordes el que hem explicat abans, la ciutat estava construïda a partir de dues línies que es creuaven al fòrum. Les portes de la ciutat de Barcelona corresponien als punts en què aquests dos carrers es creuaven amb la muralla, de manera que Barcino tenia 4 portes d’entrada, una a cada punt cardinal. Per tant, des de cada porta dentrada es podia arribar al fòrum de la ciutat en línia recta. Malauradament, actualment només es conserva aquesta porta de la Plaça Nova (i una resta d’una altra de les portes, com veuràs després).

Una curiositat respecte a aquesta porta d’entrada a la ciutat és que actualment es pot veure un tros d’aqüeducte (un arc) que s’incrusta a la tercera de les torres. Aquest arc no correspon a l’aqüeducte original de la ciutat, sinó que és una reconstrucció de part d’aquest aqüeducte que es va fer el 1958!! Això sí, l’aqüeducte original entrava a la ciutat pel mateix lloc que aquesta rèplica.

• Plaça Ramon Berenguer

El nostre recorregut per les muralles romanes ho farem en el sentit de les agulles del rellotge encara que, evidentment, ho pots fer en el sentit contrari si així ho prefereixes.

En el nostre cas anirem ara, creuant tota la plaça de la catedral, fins a la Via Laietana, que marca, més o menys, el límit de la ciutat romana de Bàrcino. Si girem a la dreta per aquest carrer i baixem, acabarem arribant a la Plaça de Ramon Berenguer. Identificaràs ràpidament aquesta plaça, ja que és on està ubicada l’estàtua eqüestre d’aquest comte il·lustre de Barcelona, així com la part posterior del Palau Rial i l’Església de Santa Àgueda.

Per entendre qui va ser i per què és tan important aquest personatge (al qual es coneix com el Gran) i per què se li ha posat el seu nom a una plaça n’hi ha prou amb apuntar que, entre moltes altres coses, el seu fill Ramon Berenguer IV, es va casar amb Petronila d’Aragó, amb la qual cosa es va produir la unió del Regne d’Aragó amb el Comtat de Barcelona i es va crear la Corona d’Aragó. Com a curiositat Ramon Berenguer III es va casar amb una filla del Cid (tot i que no va ser la mare de Ramon Berenguer IV, ja que aquesta va morir molt jove).

Tot i que en veure aquesta plaça el primer que pensem és que estem veient un conjunt medieval, la veritat és que part d’aquests edificis estan construïts aprofitant la muralla romana. Això ho podem veure a les torres quadrades sobre les quals s’assenta part de l’edifici, que si has vingut de la plaça de la catedral, t’adonaràs que són molt similars a les torres quadrades que hi havia a la plaça. L’aprofitament de les restes romanes per a construccions posteriors és molt habitual com veuràs més endavant. Per què construir un nou mur si n’hi ha un de disponible?

Veureu que en algunes parts de la muralla hi ha zones de maó vermell que contrasten amb la pedra de la muralla. Aquesta part de maó és una reconstrucció de zones derruïdes de la muralla, i s’utilitza el maó vermell perquè es diferenciï bé la zona original de la zona reconstruïda.

• Carrer de Sots Tinent Navarro

Seguint aquest tros de muralla pel carrer de la Tapineria arribarem a la Plaça de l’Àngel, on hi ha el metro de Jaume I. Aquí hi hauria d’estar una altra de les portes de la ciutat, però actualment no en queden restes. Travessant la plaça seguirem baixant pel carrer del Sots-Tinent Navarro, paral·lel a la Via Laietana.

Aquí hi ha la façana del darrere del Palau Requesens, però ara que ja has vist altres parts de la muralla estic segur que seràs capaç de detectar que aquest palau utilitza també parts de la muralla en la seva construcció, en concret tres torres, així com els trossos de mur entre les torres. Com podeu veure, la torre de més a l’esquerra, de maó vermell, és una reconstrucció de la torre original sobre les escasses restes que en queden. Si seguim una mica més endavant, veurem que també queden restes de les bases de dues torres més.

Ens creuarem amb un carrer que baixa, conegut com a Carrer Baixada de Caçador. Passat aquest carrer veiem dues torres més. Aquesta part de la muralla és molt interessant. Si t’hi fixes veuràs que aquestes torres i els seus murs tenen finestres. El cert és que aquesta part de la muralla havia quedat integrada als edificis que es van construir aquí. De fet, si t’hi fixes, davant de la muralla hi ha actualment un parc. Aquest parc estava antigament ocupat per altres edificis, que van ser enderrocats per deixar a la vista la muralla. Durant molt de temps aquest tros de la muralla va quedar amagat per les construccions que es van fer a sobre. T’imagines viure en una casa que té per paret un tros de la muralla romana? Havia de ser complicat fer forats per penjar un quadre.

Ara fixa’t al final d’aquest tros de muralla. Veuràs que hi ha una mena d’arc inacabat que desapareix a l’edifici del costat. En efecte, encara queden trossos de muralla per descobrir en aquesta zona. Està previst seguir amb la feina d’enderrocament d’edificis per mostrar-ne més parts.

• Plaça dels Traginers

Seguim el nostre camí cap avall pel mateix carrer i girarem a la dreta pel següent carrer (Carrer del Pom d’Or), un carrer molt estret que pararà a una plaça força oculta i no gaire coneguda, la Plaça de Traginers. Aquí acabava aquesta secció de mur que hem vist al llarg del carrer del Sots-Tinent Navarro. Si te’n recordes, anteriorment he comentat que s’utilitzaven torres circulars a les cantonades de la muralla. Doncs bé, això és el que tenim precisament aquí, la base de la torre circular que feia cantonada de la muralla de la ciutat. Aquí la muralla cap a un gir per dirigir-se cap a la porta Sud de la ciutat (en realitat Sud-est, ja que els carrers no segueixen una orientació Nord-Sud/Est-Oest).

Com hem vist en altres zones de la muralla, aquesta secció de la muralla s’ha conservat perquè es va construir una casa a sobre, durant l’edat mitjana, utilitzant la muralla com a fonaments. Aquesta casa va ser posteriorment derruïda i ens ha quedat aquest tros ocult de la muralla, no excessivament conegut.

• Carrer del Correu Vell

Deixem la Plaça de Traginers i continuem pel carrer del Correu Vell, un carrer molt estret. A mig carrer hi ha un petit passatge a la dreta, molt estret, que ens porta a una petita plaça. Creu-me si et dic que aquest espectacular lloc és pràcticament desconegut per a la majoria de la gent, fins i tot els que hem viscut tota la vida a aquesta ciutat.

Aquí podem veure la part del darrere del que va ser l’antic Palau dels Marc, i actualment és el Centre Cívici Pati Llimona. De nou podràs veure les típiques torres quadrades amb què ja estaràs força familiaritzat, així com el tros de muralla que hi havia entre ambdues torres, sobre el qual s’ha construït la resta del mur del palau.

• Carrer Regomir.

Tornem de nou a sortir al carrer del Correu Vell i seguim endavant fins arribar al carrer de Regomir. Aquest carrer segueix el traçat d’un dels carrers romans que travessaven la ciutat de banda a banda. Si seguissis aquest carrer (després canvia de nom a Carrer de la Ciutat), arribaries a la Plaça Sant Jaume (ara ja saps que allà hi havia el centre de la ciutat romana, el fòrum), i si continuessis pujant arribaries a la porta on hem començat el nostre recorregut, a la Plaça de la Catedral. Però no avancem esdeveniments.

Com hauràs pogut intuir, en aquest carrer hi havia una altra de les entrades a la ciutat, a la qual es coneix popularment com a Porta de Mar, ja que era la que estava més propera a la costa.

Pujant pel carrer de Regomir arribarem a un punt amb una cantonada on veiem un petit arc. Aquestes són les restes que queden d’aquesta antiga Porta de Mar. De fet, el petit arc que veiem correspon al pas de vianants d’aquesta porta. Les portes de Bàrcino tenien tres entrades, una central més gran per a carruatges i animals, i dos laterals per a vianants.

No, no és que els romans fossin més baixets i per això fessin una porta petita. El que passa és que s’ha anat edificant sobre els nivells inferiors i el nivell del terra actual ha quedat més elevat que l’original romà.

Al costat d’aquesta porta hi havia unes de les termes de la ciutat, de les quals queden algunes restes, com explicarem en una altra entrada.

Uns metres més endavant hi ha un carrer molt estret a la dreta que ens porta al conegut com a Pati d’en Llimona. Es tracta del mateix centre cívic Pati Llimona del que hem vist abans la façana posterior. El centre cívic conserva restes de la muralla més antiga de la ciutat que es poden visitar.

• Carrer Avinyo (Número 19)

A partir d’aquí, les restes de muralla no són tan visibles, ja que l’antiga muralla recorre un espai que actualment està edificat, tot i així hi ha algunes restes que us sorprendran.

Després d’arribar a la Plaça del Regomir, girem a l’esquerra pel carrer de Calella (després del carrer de la Comtessa de Sobradiel) fins al carrer Avinyó. Possiblement el nom d’aquest carrer et sonarà al quadre de Picasso, Les Senyoretes d’Avinyó. La història diu que aquest nom fa referència a un prostíbul que estava situat en aquest carrer i que Picasso havia de conèixer bé, ja que va viure uns nou anys en aquesta ciutat.

Al número 19 d’aquest carrer hi ha l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore (AEEF) que conserva al seu interior una altra resta de la muralla, que es pot visitar mitjançant una reserva prèvia.

• Carrer del Call

Més endavant, just quan el carrer d’Avinyó canvia de nom i passa a anomenar-se Carrer de Banys Nous trobem el carrer del Call a la dreta.

El nom d’aquest carrer fa referència al barri jueu de la Barcelona medieval (conegut precisament per aquest nom “ Call ”). Si us fixeu alguns carrers d’aquesta zona tenen noms que fan referència a aquest passat medieval, com el carrer de l’Arc de Sant Ramon del carrer o el carrer de Salomó ben Adret.

En aquest carrer podem veure un tros de la muralla (part d’una torre) i part de la fossa a l’interior d’una botiga de bijuteria i complements Woman’s Store (tot i que els comerços canvien ràpidament en aquesta zona).

Més endavant en aquest mateix carrer veiem com l’obertura del carrer del Call va tallar la muralla, i podem veure’n una secció transversal, a sobre de la joieria Fills M. Sala . Aquesta visió de la muralla ens ajudarà a entendre com es van construir i integrar els edificis de la zona a banda i banda de la muralla, utilitzant-la com a murs mitgers de molts edificis de la zona.

• Carrer de Banys Nous (La Granja)

I què et sembla la idea de prendre’t una bona tassa de xocolata amb xurros assegut en una taula al costat de la muralla? Doncs això és exactament el que pots fer a La Granja , una antiga vaqueria convertida en cafeteria el 1872 i que compta amb una paret interior que és directament la muralla romana.

Aquest local es troba al carrer de Banys Nous, que és la continuació del carrer d’Avinyó, poc metres més endavant de la cruïlla amb el carrer del Call, de manera que el que veiem dins del local és exactament el tros de muralla que continua pocs metres més endavant el tros de muralla tallat que hem vist al carrer del Call. De nou això ens serveix per adonar-nos de com moltes parts de la muralla segueixen allà, formant part de les parets dels edificis situats als carrers Avinyó i Banys Nous.

• Carrer de la Palla

Finalment, ja prop del final del recorregut, si seguim el carrer de Banys Nous, aquest s’acaba convertint al carrer de la Palla, on veiem altres restes més de la muralla. Estem ja molt a prop del punt de partida a la Plaça Nova. El tros de muralla i les torres que veiem aquí són justament els que es troben a continuació de la torre d’entrada a la ciutat (la torre de la dreta) que vèiem en aquesta plaça, tancant tot el cercle i vam acabar el nostre recorregut. .

Esperem que us hagi agradat i ho gaudiu tant com nosaltres!!